Paüls, un escenari de luxe per a les curses de muntanya
El poble
Paüls és una de les portes d’entrada al Parc Natural dels Ports. Això fa que el terme sigui especialment muntanyenc i accidentat per contraforts, cingles i barrancs, amb abundants fonts i brolladors. Paüls és un municipi de muntanya que es troba als límits nord-occidentals de la comarca de Baix Ebre, al sud-oest de Barcelona i Tarragona. És accidentat pels vessants septentrionals dels Ports de Beseit, amb altituds que superen els 1.000 metres, com passa al pic l’Espina (1.182 metres) o la Tossa (1.152 metres). Està drenat per diferents torrents de la conca hidrogràfica de l’Ebre.
Els arbres centenaris, les formes del riu erosionant les roques i la fageda més meridional d’Europa, reminiscència d’un passat més plujós, fan que les excursions pel municipi siguin tot un espectacle.
El poble està situat dalt d’un turó, al peu del castell. Els carrers són esglaonats, estrets i costeruts a causa del desnivell del terreny. Fins fa uns anys, l’agricultura era la principal font d’ingressos dels habitants, però avui són molt poques les famílies que viuen només del camp.
El visitant hi pot trobar el folklore popular que ha passat de pares a fills i una gastronomia que combina la pròpia de la Mediterrània amb la d’alta muntanya.
Història
El topònim prové de la forma llatina paludes, ‘llacunes’. La població existia abans del repoblament català, ja que quan Ramon Berenguer IV conquerí Tortosa el 1148 va lliurar Paüls al cavaller Roger Despuig. Així, la primera notícia documental data de 1168, quan el rei Alfons I va fer donació del castell de Paüls (Peduls) a Guerau de Riu, Pere de Santmartí i Ramon Queralt.
Llocs d’interès
Moltes de les cases de Paüls tenen dues portes, una a la part de dalt i l’altra a la de sota, a causa dels desnivells del terreny. En el passat la inferior s’utilitzava per fer passar el bestiar a les quadres i la superior era l’entrada de l’habitatge familiar.
Un dels indrets més apreciats pels paülsencs és l’ermita de Sant Roc, a uns tres quilòmetres del poble (està documentada al segle XVIII), tant per la bellesa de l’entorn com pels 222 corros (una gran pedra que fa de taula i altres de més petites al voltant que fan de cadires). Cada un pertany a una família del municipi, que només la pot utilitzar en exclusivitat per les festes de Sant Roc, Sant Antoni i el Dilluns de Pasqua. Una font amb setze brolladors completa l’àrea de lleure. Altres fonts destacables són la de Montsagre, la dels Ullals i la del Remei, amb aigües medicinals.
Paüls és una zona rica en aigües soterrànies, fet que permet que hi hagi nombrosos brolladors d’aigua, entre els quals destaquen la font de St. Roc, amb setze brolladors; la font de Montsagre, la font dels Ullals de la Vall, la font de les Glòries, o la font del Morellar, entre d’altres.
Com a edificis de més interès cal esmentar l’església parroquial, dedicada a la Nativitat de Santa Maria. És una construcció d’una sola nau, amb elements d’estil gòtic (possiblement segle XIII),. Es troba a la part més alta de la població, adossada al castell.
Enmig d’un clima mediterrani, però també continental al vessant interior, el Parc Natural dels Ports ens convida a compartir el paratge amb la llúdria, el gat fer, el ratpenat, el voltor, l’àliga, el falcó i la cabra hispànica, que té en els Ports la reserva natural més important de l’Estat.
Així mateix, val la pena perdre’s pels camins de les coves Roges i Morella, la Refoia, els barrancs de la Tossa i el salt de la Coscollosa. Per als amants del senderisme, la ruta Estels del Sud proposa una travessa circular de cinc etapes per tot el territori del parc.
La carn de caça, el recapte (coca amb productes de l’hort) i dolços com els panolis, els rosegons i els mantecats, configuren part de la variada i rica gastronomia del municipi.
Precisament la gastronomia té molt a veure amb una de les celebracions més populars de la població: la Festa de la Cirera. A finals de maig o principis de juny, els carrers s’omplen de paradetes on es poden degustar i comprar diferents varietats d’aquesta fruita. També hi ha una zona de demostració d’oficis artesanals i un espai lúdic i didàctic per als més petits que vulguin jugar aprenent aspectes referents a la cirera.
A la festa major es pot gaudir de la jota de Paüls, que no té partitura escrita, cosa que fa que els fills la vagin aprenent d’oïda dels pares. La indumentària dels balladors és la que portaven els homes i dones de la població a principis del segle XX.
